No se qui ho ha dit ahir, a la radio: "el problema és dels qui en parlen" ! I nosaltres què fem? En parlem amb un to més pujat intel·lectualment, som crítics amb alguns mitjans, això si, però també omplim programes amb allò que en diem bazofia. Es quasi el mateix.

No m'interesa gens amb qui es casa la filla del Rei o de qui es separa. No m'interesa gens, no m'interesa gens, no m'interesa gens...

I si que m'interessa, m'interessa bastant el que va dir Abraham Maswol , sobre la necessitat de créixer permanentment. Maslow, és el principal fundador de la psicologia transpersonal, sorgida als anys 60 com a complement i superació de les psicologies analítica (Freud, etc.), conductista (la que encara avui predomina a la majoria d’universitats) i humanística (la que avui predomina en els tallers de cap de setmana de “creixement personal”)


• El que anomenem “salut mental normal” està molt per sota de les possibilitats de la natura humana.

Esto demostraría lo que hace tiempo sospecho: La cordura es una meta, no una estación. Así que en la estación podemos descansar un rato, pero acto seguido seguir el viaje y tocar madera para que nada ni nadie nos arrebate la poca que hemos conseguido.


• Tots tenim en algun moment el que Maslow anomenava “experiències-cim” (peak experiences), experiències sobtades de plenitud en les quals tenim la sensació que “tot encaixa”, “tot està bé”.

Esto, nos queda demostrado pocas veces en la vida, pero por suerte la mayoría sabemos lo que es. Un día lo supimos y ojalá otro día podámos volver a experimentarlo.


Som perfectament capaços de no aturar el nostre creixement psicològic mentre vivim. Estem dissenyats per créixer sempre,a qualsevol edat i això és el que ens fa feliços de la mateixa manera que ens fa feliços un tros de pa quant tenim fam. Això si, teniu en compte que les ganes de menjar es passen amb un plat d'arròs o amb un rosego de pa. Les ganes de saber, les ganes d'omplir la nostra creativitat mai s'aturen. Quant més en trobem més en cercarem. Està be, no?

llibres de Maswol:

El hombre autorrealizado (Kairós)

La personalidad creadora (Kairós)
´