Recordo que hi passava a casa quant fallava la llum. No vaig viure amb espelmes, evidentment, però la llum, quant jo era petita, fallava molt més que avui dia. A mi, em feia gracia, fins i tot em semblava que el fet d'anar amb espelmes per el pis de Padilla era divertit i una novetat que em feia sortir de la rutina, emocionava i, espavilava els sentits . Els grans, els recordo atabalats amunt i avall buscant les espelmes adients i molt amoïnats perquè de cop i volta no podien fer anar la planxa o perquè la radio es quedava muda i els recordo comentar, quant duraria l'avaria, especulaven en veu alta si la incidència seria curta o llarga, trucaven a la veïna del costat o del pis de dalt per saber si també estaven sense llum i fins i tot no gosaven baixar al carrer per no haver de pujar els set pisos caminant. Nosaltres, vivíem al sisè i si contem la planta del entresòl, eren set pisos. Quant la llum fallava, el mon dels grans també fallava i nosaltres, les criatures, ens divertíem veient com tot es capgirava i les distancies que ens havien separat fins aquell moment uns dels altres, s’escurçaven i ens aplegaven a tots al voltant de la taula del menjador il•luminats per la llum d’una petita espelma blanca. Aquell menjador, també era petit, però la taula era molt gran comparant-la amb aquell menjador, tan gran, que nomes deixava espai per les cadires, un bufet antic i la butaca on seia la meva avia fins que arribava el meu pare cansat de treballar, cap a dos quarts de deu de la nit. En aquells dies, les butaques eren per els grans, per els grans i per els cansats i quant els petits hi volíem seure, sempre era a sobre dels genolls d’un dels grans que hi seia. A les hores, els nens seiem a terra o damunt dels nostres avis o pares i encara que hi hagués llum pujàvem els set pisos de casa a peu fins que teníem catorze anys. Potser fallava la llum i fallaven les dimensions d’aquell menjador, i quant la llum no hi era quasi be no hi havia de res,d’acord, però el que mai fallava era la capacitat de fascinació per les novetats i per gaudir de tot aquell enrenou com si haguessin arribat els Reis amb una joguina nova perquè que falles la llum, suposava de cop i volta, que tothom deixes el que feia i s’acostés a on estaven els altres. Molt a prop un dels altres esperant que la llum tornes amb pacient resignació. Avui, el fet de que la llum falli, suposa un autèntic drama. Avui, quant la llum falla s'apaguen moltes mes coses per el que dedueixo que ens enfadem, nosaltres els grans, molt mes del que s'enfadaven els grans d'abans i l'endemà surt a tots els diaris. Hem perdut a vegades la llum, es clar, però també em perdut la capacitat d'esperar que torni la llum asseguts al voltant d'una taula gran mentrestant xerrem i riem d'altres coses. Tampoc els petits de les cases tenen genolls per jeure-hi a sobre, ni una avia o un avi prou grans per cedir-li la butaca principal del menjador. Avui dia, son ells qui ocupen les butaques. I avui, quant la llum falla, falla un mon i quant aquest mon falla, creix l'angoixa i manca la capacitat d'esperar i la imaginació , en contes de volar corre cap el qui esta mes a prop mentre a crits, algú, exigeix que aquella foscor, aquella aturada de mon, aquella angoixa cedeix-hi al instant. Clic, i a fer nones. Avui, hi ha llum, hi ha televisió i vídeo, hi ha ordinador, hi ha rentadora , hi ha radio i una micro-cadena també, però, avui, el que falla sovint es la connexió amb tots els altres. Clic, i a dormir.