Fer el "Mona"


Intervingudes més de 2.000 mones de Pasqua per reproduir dibuixos comercials sense permís 

La Guàrdia Civil decomissa mones de Pasqua valorades en 69.213 euros a Barcelona i Tarragona. Aquestes mones reproduien imatges protegides per la Llei de Propietat Industrial 
Font: Diari Ara

 

No us sembla ridícul i penós? Els pastissers fan us 1 cop l'any de imatges que els nens i nenes adoren. Es clar que en treuen ells uns beneficis per la feina de fer-ne les figures de xocolata! No en canvi cobren per fer-ne publicitat, oi ?

M'agradaria saber si cada cop que l'autor d'una cançó fa servir el nom d'una persona reconeguda, revista, o lloc  (Alain Delon; Jacques Brel; L'Elle, el Vogue,  Harpers Bazaar,  la senyora Francis. etc) paga algun dret per incloure'ls a la cançó? Em qüestiono, igualment, si ho paguen els qui escriuen llibres, poemes, guions…

Algunes cançons com exemple:

Peces de ciudad ( Sabina):

...Se llamaba Alain Delon
el viajero que quiso enseñarme a besar
en la Gare d´Austerlitz.
Primavera de un amor,
amarillo y fugaz como el sol
del veranillo de San Martín.
Hay quien dice que fui yo
la primera en olvidar,
cuando en un si bemol de Jacques Brel
me perdí "dans le port d´Amsterdam."...
Conillet de vellut (Serrat):

...L'Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar
t'afusellen en cada exemplar.
Diuen que t'ha dat un lloc
Richard Avedon a New York...

Temps era temps (Serrat):

...Temps d'"Una, Grande y Libre",
"Metro Goldwyn Mayer",
"Lo toma o lo deja",
"Gomas y lavajes"
Quintero, León i Quiroga;
Panellets i penellons;
Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón...

Podríem afegir-ne moltes mes a la llista, i a un altre llista de llibres, de guions farcits de personatges il·lustres, de llocs reconeguts, d'altres llibres o textos...

Ignoro si jo, algun dia al escriure un llibre,  hauria de pagar uns drets a Joan Manel Serrat per explicar que ha sigut una font d'inspiració per mi...Ignoro si Vila-Matas quant diu al seu llibre, El Doctor Pasavento, que esmorza al Café du Flore, ha de pagar-ne un dret industrial  al reconegut cafè de Paris...Ara, sospito que no. 
No ha arribat l'hora de a mes de ser observats observem amb lents d'augment el que passa al nostre voltant? ... Deixem fer  als pastissers al menys 1 cop l'any la seva feina tranquils,  perquè si no ens carreguem les essències de moltes petites coses., ens carregue-rem de raons per haver de criminalitzar moltes i.lusions.

(i no soc pastissera! )

4 comentaris:

Gallium ha dit...

Nos hemos vuelto gilipollas del todo. Pronto nos cobrarán por el aire que respiramos, pues el oxígeno habrá sido producido por un bosque propiedad de algún magnate. Muchos de los famosos y artistas que pululan por ahí seguramente no lo fueran si no existiese la publicidad agresiva con la que se han hecho un hueco en el mercado.

Y otra cosa. En la letra de peces de ciudad, lo de Alain Delon... ¿es cosecha tuya o te lo ha contado alguna chica peinada a lo garçón?

Un beso copileft.

Sin ha dit...

Ingenioso tu comentario y penoso el motivo que ha hecho despertar tu ingenio.

Mundo de memos...aunque no estoy muy segura de que los memos no seamos nosotros.

Un abrazo

Anònim ha dit...

Creo que los memos somos nosotros :((((. Un beso mek. Valle

Anònim ha dit...

Juraría que os había dejado una respuesta.
Gall, es la versión de otra cantante que no voy a nombrar porque hoy no me apetece;).

Sin, Valle, somos bastante memos y lo peor no es serlo, si no seguir en el oficio.

Bueno, gracias a los tres por comentar y un tri-petonet