Incertesa

L'únic fill que et queda per estudiar, ha decidit estudiar Belles Arts. No es que no t'agradi el que ha triat, de fet, t'agrada, i tampoc és que sigui a tu a qui li ha d'agradar, però, penses que un noi amb capacitat sobrada , com ell, be podria triar un altre camí una mica més segur. Un camí on hi pogués trobar-hi una ma amiga, una ma coneguda per al menys, ajudar-lo amb la seva referència. Però, es tossut, molt, i no hi ha qui el faci canviar d'opinió. Bé, en el fons també t'agrada que ho sigui, de cabut. Tindrà dificultats en resoldre el seu camí professional –penses-. Però, diuen les persones aciençades, que els entrebancs es superen quant creus amb tu mateix i en el que fas. En una societat que nomes veu futur i llum en la productivitat, ser artista o entès en art, no es un bon averany ni una bona carta de recomanació. Que hi farem ! Què i pots fer-hi? Ara, res de tot això li sembla un obstacle, i li sona, tot el que li dius, a música que sona de fons i li molesta quant l'escolta a prop. Tu, nomes cantes de tan en tan per ell amb la intenció d'advertir-li que no ho tindrà fàcil. Per avisar-lo, de que mai com ara podrà triar què vol fer. Que mai com ara podrà ser tan tenaç i estar tant segur de les coses que pensa, que vol i que diu. Que poder i voler no sempre es possible. Ell, tria, tu, ets la música emprenyadora que sona al fons però que sona cada cop amb menys intensitat perquè la seva determinació ha anat ofegant-la. Nomes et queda per cantar-li l'ultima estança : Gaudeix-ne amb passió i molta sort!