Un dia de cel nuvolat, es una oportunitat més que un destorb. Es el dia perfecte per fugir del soroll, de la feina i del que calgui per guarir-se en els pensaments. No cal esperar a adormir-se per pogué pensar i analitzar els nostres pensaments. Tots, sabem que tenim coses pendents, coses que ens amoïnen per haver-les deixat de costat abans de tancar-les, o per haver-les ignorat, senzillament, per incomodes. Aquestes coses que no hem dit o que no hem fet, acostumen a abordant-se quant les llums es tanquen, quants els sorolls cedeixen i quant el cos reposa. Apareixen i ja vaig comentar un dia, que no eren els nostres convidats, precisament. Eren inoportunes visites que no hi serien si les haguéssim resolt quant tocava. Vet aquí, que jo encara en tinc algunes sense resoldre encara que sé quina resolució tenen. Vet aquí que saben el resultat de la suma o la resta, en qüestió, vaig retardant-les perquè el final no m'agrada gens. Com tots els finals dolents, aquest es resisteix a mostrar-se i apareix quant tot es fosc o com tot es gris com ara. Apareix quant hi penso. I com es un final que no m'agrada gens, el retardo, pensant pot ser, que hi han finals infal-libes quant quasi tots els finals hi son perquè fallen una o mes coses que han deixat de funcionar. Es d'imbecils doncs, retardar-los. Es d'una imbecil-litat extrema saber que quelcom ens fa mal i no ens convé i imaginar-ho d'un altre manera que no sigui la que és realment. Hi ha coses,hi han fets i situacions, hi han persones que, simplement, no ens convenen. No son millors ni pitjors. Senzillament, no son favorables per nosaltres, i apareixen quant dormim,o quant callem i en dies tan grisos i feixucs, com aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada