Carta a un amic dels seus amics

Entenc la teva indignació. Jo, també he cregut amb el que m'han dit i he tingut amics. El que no vol dir que no m'hagin obert els ulls altres comportaments estranys i els hagi perdut per el camí, mes aviat o mes tard. Per sort, en conservo alguns que son el mateix que vaig intuir quant els vaig conèixer.Triar amics no vol dir que no puguem estar cecs, i sobre tot, que ells no hagin estat tocats per l’avarícia. Vaig tenir un amic molts anys, volia ser polític i em va convidar a ajudar-lo. No vaig acceptar perquè em va mostrar la cara mes lletja de la política i senzillament, no em va agradar. El somni del meu amic es va acabar i la nostre amistat va acabar uns anys mes tard per motius que no cal esmentar. Soc capaç d'entendre la teva indignació i trobo lloable la teva defensa, el que no entenc es que pensis que una persona que està retirada de la política , pugui ser motiu d'una conspiració mes redisenyada i fosca. I el que no entenc es que, per molt be que aquesta persona hagi fet per el seu país, aquesta persona sigui El país. Vaig viure i gaudir del que CIU va fer per Catalunya els deu primers anys, i també vaig veure i he lamentat cada dia el que no va fer els últims dotze. Estic tan sorpresa, emprenyada i trista com el que mes, però no estic disposada a passar per alt a casa meva el que per mi es inaceptable a casa dels altres. Faries be d'esperar a defensar-los amb tanta vehemència igual que la majoria de mitjans esperen acusar-los amb mes determinació. Un amic es un amic, però, un país es molt mes que un amic. Per cert, i per ultim, per Catalunya hi han treballat i treballen , moltes persones anònimes que han estat allunyades dels partits o oblidades per els mitjans. Per tots als mitjans, també als catalans. Fer per Catalunya, per exemple, es enviar factures amb català als anys 80 a Almeria, i que tothom et digui: Estas cavant la teva pròpia tomba. Malgrat tot, resistir sense tenir amics com tu, que defensin la teva bogeria o compensin el que el teu comportament agosserat i insensat ha malmès. Això també es fer Catalunya, però, un altre Catalunya. Una Catalunya de la que jo, personalment, em sento orgullosa.