Ball de funcionaris


Recordo molt be, encara, com el pare de les criatures deia molt convençut : “Si vols ser funcionari, segueix aixi! “ Aquesta frase, malintencionada i punyent, la dirigia als seus fills, ja adolescents, quant es conformaven amb poca cosa i triaven el camí mes fàcil (referint-se  als estudis o determinades actituds)
No es cap noticia que el funcionariat, en el nostre país, no ha gaudit de molt bona  premsa. Se'ls  ha vist com l’actitud  conformista , el  pes social  que s'ha de mantenir passi que passi i peti qui peti. El funcionari , per molts, es el que no inventa, el que no creix, el que arriba i s'atura quant i arriba; el que no mou un peu sense demanar-li permís a l'altre ; el que allarga els esmorzars ; el qui fa campana per un esternut, i  el que mai somriu quant ens respon.  Crec que tots aquests  prejudicis, son pura enveja. Jo, també hauria participat en aquest vídeo si hagués estat funcionaria. Jo, també seria funcionaria si no hagués estat inquieta , cul de mal seient i un pel  inconformista .Ara, el mon sembla cap-girarse i un 5% en te la culpa i es ell mateix qui mou comentaris de tota mena, sentiments de venjança i ganes d'aixecar-se de la cadira. Ja m'està be, que voleu que us digui...Ja m'està be perque tots aquests que ara volen alçar el cul de les cadires per dir “això no” son els qui han fet guanyar els qui ara els imposen la primera rebaixa de l'historia d'aquest país , que no va gosar tocar ni el mateix Franco. Crec que son moguts per l’ enveja tots els comentaris en contra del funcionariat del nostre país. Pura enveja...Ara, potser, els funcionaris entendran una mica mes als autònoms que pengem d'un o mes fils tots els finals de mes. Ara, els funcionaris, potser, ens faran un petit somriure, ens atendran mes depresa i posaran una cara mes amable quant  anem a requerir-los per qualsevol cosa,  Ara potser els autònoms, veurem als funcionaris amb una mica mes de benevolència. Ja m'està be que per un any, tots siguem una mica més semblants  davant d’un  Deu petit que es l'Estat  i sota aquest sol de Maig que quasi no escalfa.

personal de la Universitat Politècnica de Catalunya: