M'agrada un dibuix que l'Otger Miralles ha penjat al bloc que visito sovint. Jo també estic en aquesta barca. Ex vot. Fa anys que navego entre la mar i la terra, per esvair els ritmes terrenals que no puc suportar, i que comencen a ser molts i freqüents. Potser també soc filla de mala gent, contrabandistes o pirates, potser no, i n'era de pagesos sorruts i el lloc petit que em correspon no em convenç del tot. La cosa es que intento allunyar-me tan com puc dels tancats de terra en dins que mengen molt i deixen poc menjar. I sempre mirant enlaire per si de cas i trobo alguna cosa que trepitjant ferm no es pugui trobar. Rumiar i somiar. Amen o Anem. Questa es la qüestió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada