Moments

En una plaça on no hi passa quasi mai rés, i molt menys en diumenge, i pot passar alguna cosa o algú que es distingeix, especialment. Avui hi passa un home amb un pom de flors a la ma dreta. El sosté lleugerament alçat com si vulgués evitar que una refregada el malmeti i salvant-lo de l'impuls del seu pas al caminar. Feia molt de temps que no veia a ningú amb un pom de flors a la ma. Es una bella imatge. Però ell, aquest home jove, no sembla estar-ne molt segur perquè el seu cap i els seus ulls, assenyalen lleugerament cap el cel, per evitar, probablement, albirar quelcom els costats que li reprovi la seva tendresa i per aconseguir arribar al seu destí sense que res el destorbi. No hi ha cap mena de dubte, però, que allà on va, hi va feliç. LLeuger complexe de felicitat en temps de queixes i plors. Aquellos que no tienen fantasía, no pueden entender, es muy complejo. Un pom de flors, o només una rosa, mai poden ser ignorades per ningú, sempre son motiu d'amiració, encara que es tracti d'una admiració dissimulada. Una flor no fa estiu, ni dues, ni tres ni quatre, però, és un dolç detall que escurça la distància entre dos, una distància no sempre omissible.