Es la cua d'un CAP de la Creu Roja. Falten deu persones per aconseguir l'objectiu. Aquesta dada, vol dir, un temps d'espera d'un hora, com a mínim. Precarietat en tota l'extensió de la paraula, i també resignació. Tothom, sembla conforme per tenir que esperar si a la fi de l'espera ve el desitjat present. Tothom, no, quasi be tothom. Aquesta espera es, necessàriament, insuportable. No surt a compte resistir cues per comprar una entrada a cap museu, ni per un llaminer postre, ni per anar al cinema, ni per anar a qualsevol altre lloc. Si per tu fos, ni per medecines. Cues i plantades, no hi son com a símbol de progres, mes aviat, recorden temps de misèria i mancances . Invocar a la paciència, no en queda un altre, però, anar pensant on deixar-la anar quant surtis d'aquesta cua. Ser, la mosca collonera per defecte, quant alguna cosa o algú et prengui temps, et desestabilitzi el dia o et foti els cales. Paciència si, resignació, la justa. Mira el que passa quant hi ha una paciència absoluta, passa que una dona gran esta a punt de desmaiar-se perquè porta mes de mitja hora esperant el condemnat bus, 10, sota un sol de justícia . Mentre la paciència s'insta.la a fons, els encomanats de distribuir el trafic, l'ordre i els transports públics, et demanen que plantis una flor virtual perquè així els ajudaràs a reduir emissions de CO2, i ens obliguen a circular en menys de 35 kilòmetres, des de la Ronda fins la A-7, a 40/50/60/80/100, un altre vegada a 60. Conte! Ara, ja pots anar a 80, a 100; per fi a 120! Ja, estas arribant gairabé...Si no assoleixes l'objectiu, ven aviat t'arriba una notificació oficial del cost de la teva inadaptabilitat. Paciència? Que visqui el C02!, doncs. I no facis cas dels qui et demanen ajuda mentrestant ells no t'ajudin perquè puguis ajudar.los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada