Fluir

Cada intent que faig per escriure en català, he de fer un esforç considerable. Si en castellà, pràcticament, només tinc la feina de canviar alguns adjectius per altres que i sonen millor, amb català tinc que estar pendent des de una coma, una B o V, fins a una simple construcció. Sembla mentida com podem parlar tan còmodament un idioma, i expressar-nos amb tant poca seguretat quant toca escriure'l ¡. Hi una una pagina web, que em recorda quasi be cada dia, que tindria que practicar molt mes la meva escriptura en català. I em fa sentir malament el fet de que em faci tanta mandra posar-mi. Ho confesso. Quant parlo, em passa just el contrari. Puc parlar i entendre el que em diuen en castellà , però, tinc que rumiar les paraules i vigilar no travessar-hi una catalanada d'aquestes que potser fan gracia a un que parli castellà, però, no deixen de ser una manca del meu recurs dialèctic. Diu el professor Colomer, que si has llegit a Carner, a Verdaguer, a Ausiàs March o Pla, tot flueix molt millor. Es com si no hi hagués cap grumoll a les venes que fan arribar la sang a bon port i, aleshores, el cor batega més fort i la ment raona més clar. Son, la nostra herència. Jo, no vaig llegir d' adolescent aquests autors canònics catalans. Els he descobert de gran i ni cal dir com en son de difícils. El poc que se del meu idioma, ho se d'en Serrat, del Llach o Raimon, de l'Avui, o de llegir la pagina web, que cito, com la lliçó del dia. Parlar-lo, es una altre qüestió, parlar-lo, es innat. Prometo, però, posar-mi una estona cada dia. I començo ara mateix, i començo per un vell i sonat poema d'Ausiàs March, que qui no ha escoltat, al menys?

Nota: Per cert, avui, comenta el professor, que la paraula Triplet, no ve ni del castellà ni del català, ve de l'anglès. (oooh!)

Veles e vents (Ausiàs March)

Veles e vents han mos desigs complir,faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar;xaloc, llevant, los deuen subvenir, ab llurs amics lo grec e lo migjorn,fent humils precs al vent tramuntanal, que en son bufar los sia parcial, e que tots cinc complesquen mon retorn.Bullirà el mar com la cassola en forn,mudant color e l'estat natural,e mostrarà voler tota res malque sobre si atur un punt al jorn.Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets:fugint al mar, on són nodrits e fets,per gran remei en terra eixiran.Amor de vós jo en sent més que no en sé,de què la part pitjor me'n romandrà;e de vós sap lo qui sens vós està.A joc de daus vos acompararé.Io tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és anul·lat:mas jo no creu que mon voler sobrat, pusca esser per tal departiment.Jo só gelós de vostre escàs voler,que, jo morint, no meta mi en oblit.Sol est pensar me tol del món delit,car nós vivint, no creu se pusca fer: aprés ma mort, d'amar perdau poder,e sia tost en ira convertit.E, jo forçat d'aquest món ser eixit,tot lo meu mal serà vós no veer.Amor, de vós jo en sent més que no en sé,de què la part pitjor me'n romandrà,e de vós sap lo qui sens vós està:A joc de daus vos acompararé.