Punt i apart

A vegades, tens la sensació de que les teves dèries a ningú l'importen. Ni les teves flaqueses ni els teus pensaments. I te'n adones que no hi ha res veritablement important, res veritablement digne de subratllar ni res per explicar perquè el que voldries explicar, és tant, que el que avui vols expressar es torna insignificant. I saps, molt be, que una opinió, nomes és una mirada que s'atura en un punt per rastrejar-lo i pinzellar-lo, i aquest lloc només es troba en els teus ulls. El mateix paisatge pot ser meravellós o angoixant. Una mateixa situació pot ser extraordinària o irrellevant. Una paraula, pot ser una trampa o una ma estesa. Una idea, estimulant o previsible. Un viatge, un llibre, una persona, un plat a taule, moltes idees i moltes mes intencions que idees, son moltes més ullades que van circulant. A vegades, saps que tot esta dit i no queda res per descobrir, i encara que tot segueixi sent possible, avui no tens ganes de que ho sigui. A vegades, cal aturar-se i deixar que allò que passa, no ho puguis explicar , o, que no passi quasi be res i tinguis moltes ganes d'expressar-te. Aixecar-te , allunyar-t'en i fer neteja fins que tornin les ganes d'explicar-te.