del Avui:



Copio un artículo de Sostres publicado en el Avui. Me parece interesante, o curiosa, la información que contiene facilitada por Àngel Colom, de una época no muy lejana:



Després de tants anys



Som a L'Indret prenent cafè però hi ha la meva mare reunida a l'altra banda del restaurant i em sembla que potser fóra millor que la copa l'anéssim a fer a Via Veneto. Mai no m'he sentit còmode dedicant-me a la vida ociosa si l'àvia o la mare feinegen al voltant.
"A Via Veneto?", em pregunta l'Àngel. Li demano si hi té algun inconvenient i em diu que al contrari. Em conta que feia molts anys que no hi anava. Que de fet només hi ha estat dues vegades, fa molts anys, amb qui llavors era el secretari d'Estat per a la Seguretat, Rafael Vera.

En aquells 2 dinars, pràcticament seguits, acordaren els termes de la dissolució de Terra Lliure. La part més còmica de l'escena va ser quan el senyor secretari d'Estat no es creia que tot l'armament de Terra Lliure fossin un parell de pistoles i uns quants petards de pa sucat amb oli.

"Algún zulo tendrán, Àngel". "Que no, Rafa, que no".

Així Terra Lliure deixà la lluita armada, i en aquesta santa casa. L'Àngel, que ha estat sempre un home de pau, convencé els Pere Bascompte i companyia que la violència no va amb el nostre caràcter, ni amb la nostra punteria. En homentage, Vera li regalà a l'Àngel un tricorni de plata
de la mida d'un clauer. Arribaren a establir una relació cordial. L'Àngel, que no tenia objectes de regal, es féu fabricar una estelada de plata de la mateixa mida i li envià. Quan el senyor Monge i l'Àngel se saluden, tota una època es resumeix en aquesta encaixada.

2 homes que cadascun des del seu àmbit s'han dedicat a treballar per fer gran Catalunya. El senyor Monge fent de Via Veneto el restaurant central de la nació i l'Àngel obrint el camí de la llibertat de Catalunya. Mentre els periodistes socialistes intenten en va humiliar-lo amb propaganda i amb insídies, l'Àngel treballa avui per integrar els immigrants als valors d'Occident i del catalanisme.
Als 13 anys vaig demanar als Reis la susbcripció de l'AVUI i als pares, de regal d'aniversari dels 15, que em permetessin fer-me de la Crida.

Vas ser el primer a dir-nos que tot depenia del que fóssim capaços de fer i que la independència era possible. Fa que t'estimo quasi tota la vida.


castellà:



Estamos en El Lugar tomando café pero está mi madre reunida al otro lado del restaurante y me parece que quizás sería mejor que la copa la fuéramos a hacer a Via Veneto. Nunca me he sentido cómodo dedicándome a la vida ociosa si mi madre o abuela trabajaban alrededor. "A Via Veneto?",-me pregunta el Àngel-. Le pregunto si tiene algún inconveniente y me dice que al contrario. Me cuenta que hacía muchos años que no iba. Que de hecho sólo ha estado dos veces, hace muchos años, con quien entonces era el secretario de Estado para la Seguridad, Rafael Vera. En aquellos 2 almuerzos, prácticamente seguidos, acordaron los términos de la disolución de Terra Lliure. La parte más cómica de la escena fue cuando el señor secretario de Estado no se creía que todo el armamento de Terra Lliure fueran un par de pistolas y unos cuantos petardos de poca monta: "Algún zulo tendrán, Àngel"." Que no, Rafa, que no!".

Así Terra Lliure, abandonó la lucha armada, y en esta santa casa. Àngel, que ha sido siempre un hombre de paz, convenció a los Pere Bascompte y compañía que la violencia no va con nuestro carácter, ni con nuestra puntería. En homenaje, Vera le regaló a Àngel un tricornio de plata del tamaño de un llavero. Llegaron a establecer una relación cordial. Àngel, que no tenía objeto que regalarle, se hizo fabricar una estrellada de plata del mismo tamaño y se la envió. Cuando el señor Monge y Àngel se saludan, toda una época se resume en esta encajada de manos.
2 hombres que cada uno desde su ámbito se han dedicado a trabajar para hacer grande Cataluña. El señor Monge haciendo de Via Veneto el restaurante central de la nación y Àngel, abriendo el camino de la libertad de Cataluña.
Mientras los periodistas socialistas intentan humillarlo con propaganda y con insidias, Àngel trabaja hoy para integrar a los inmigrantes a los valores de Occidente y del catalanismo.

A los 13 años pedí a los Reyes la suscripción de l'Avui y a mis padres, de
regalo de cumpleaños de los 15, que me permitieran hacerme de la Crida.


Fuiste el primero en decirnos que todo dependía de lo que fuéramos capaces de hacer y que la independencia era posible. Hace que te quiero casi toda la vida.


Salvador Sostres

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hvala za intiresnuyu iformatsiyu